#TotsSomBou

Avui fa just un any d’un fet que va marcar un abans i un després en la realitat diària de moltes persones que pensaven que la llibertat d’expresar el que es pensa no podia ser coartada.

Una veritat que amb el temps s’ha demostrat falsa. Estem vigilats i control-lats. Un ens superior ens vol submisos i callats, i la més mínima mostra de rebel-lia, li provoca la major de les angúnies.

És moment de recordar, per no oblidar, com un 15 de maig del 2014, un company i amic de moltes i molts de nosaltres, era privat de la seua llibertat per haver expressat públicament les seues opinions.

El sistema va considerar que els seus comentaris per les xarxes socials mereixien una condemna exemplar, per servir d’escarment a la gran massa i evitar noves mostres públiques de rebuig al règim dominant.

Sergi Bou va guanyar el lamentable honor de ser el primer, de molts,  en ser detingut per opinar. Els ensinistrats gossos obedients de les elits polítiques, seguint les ordres que des dels seus amos havien rebut, es presentaven en sa casa, per endur-se’l com si del pitjor dels terroristes es tractara.

No podem consentir que un sistema opressor i autoritari, amagat en una molt profitosa democràcia partidista, actue amb total impunitat fent callar als qui li són crítics.

En aquest any hem après que cap dels nostres governants lluitarà realment pels nostres interessos, i que hem de ser nosaltres mateixos qui actuem i reivindiquem eixa llibertat que se’ns és negada.

El cas de Sergi va commocionar l’opinió pública durant un temps. Moltes eren les mostres de suport que rebia. Per desgràcia, de tota aquella frenètica eufòria ja sols queda l’ombra. Molts encara recorden què va passar, però la vida ha tornat a la normalitat. Seguim immersos en el comodíssim joc orwelià on tot allò que fem, diem o pensem, és fruit del condicionament que rebem. Un bombardeig constant que tracta de fer-nos esclaus d’un món fet per i per al consum. Ens pensem lliures, però no hi ha esclau més perfecte que aquell que pensa que és lliure. Els mitjans de comunicació ens inoculen aquella veritat absoluta que més afavorisca al govern de torn, i els que no seguisquen aquest dogma, són considerts pàries.

El nostre és un món decadent, on un jove de 19 anys ha de ser tractat com un assassí per fer uns twits, però al més grans dels lladres se’l considera com un senyor respectable i digne d’admiració.

Cal un canvi radical d’aquesta dinàmica imperant. Ens hem de convertir en avantguarda de la defensa de les nostres llibertats. El poble, des de baix, ha de ser capaç de guiar el rumb d’una transformació completa, on no siguen permeses les privacions de les llibertats més fonamentals.

Sergi va ser un exemple de com d’atemorits estan els dirigents del sistema. Hem de ser conscients que la lluita serà dura, però necessària.

Sergi, seguim al teu costat. No deixarem que queden impunes.

Ara i ací, per sempre més, #TotsSomBou.

#TotsSomBou

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s