Ni una més, ni una menys.

En el que portem d’any i a falta de poc més d’un mes per a que acabe el 2015, 62 dones i xiquetes han sigut assassinades a causa de la violència masclista. Sols a l’octubre, 10 van ser les dones van ser assassinades.

Aquests assassinats són l’últim esglaó, la pitjor demostració de violència masclista. Sexisme, control, maltractament físic i/o psicològic, amenaces, humiliació en públic, violacions, llenguatge sexista, micromasclismes… Totes aquestes són formes de violència masclista, moltes de les quals estàn normalitzades o invisibilitzades a la nostra societat. Unes són més explícites i altres són més subtils, però hem de saber detectar-les i denunciar-les per a acabar amb elles, i que no desemboquen en la forma més cruenta: l’assassinat.

Moltes vegades, la invisibilització naix dels propis mitjans de comunicació amb la seua manera de tractar els assassinats, buscant sols el sensacionalisme, cas semblant per desgràcia també, amb les xarxes socials. Massa vegades ens trobem titulars on els casos prenen un tarannà molt diferent a la realitat. “Ha sigut trobada morta” o “ha mort una dona”, de la mateixa manera que es presenta a l’assassí com a que “era una persona normal” o justificar l’acció amb “alienació mental” o “brot psicòtic”. No les han trobades mortes, són assassinades per homes que creuen en la seua superioritat davant la dona, fruit del profund arrelament que té la cultura patriarcal a la nostra societat.

A més, per acabar de descontextualitzar la realitat, es tendeix a culpabilitzar i a generalitzar a les víctimes amb les denúncies falses, que solament representen el 0’005% del total de denúncies per violència masclista. En altres casos, arriba a culpabilitzar-se a la pròpia víctima per no haver denunciat. 62 dones i xiquetes assassinades no són culpables, són víctimes del patriarcat que creix i actua impunement al nostre dia a dia.

Quantes dones assassinades més calen per a canviar comportaments masclistes? Quantes més per a actualitzar protocols d’actuació i formar-se més en violència masclista? Quantes més per a destinar més ajudes i recursos per a previndre la violència masclista? No volen ni una assassinada més, ni una dona menys.

Hem de ser conscients del problema de la violència masclista i de les seues arrels. La societat ha de despertar i admetre que la cultura patriarcal ens està matant, ens està assassinant, i no anem a tolerar cap morta més.

Anuncios
Ni una més, ni una menys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s