Prou detencions polítiques

Una vegada més, el poder demostra que té por, i reacciona a aquesta de l’única manera que sap, soltant els seus mercenaris contra tota aquella gent que no es vol creure la seua farsa, tota aquella gent que se n’ha adonat que estem en una dictadura disfressada de democràcia. De nou, tornen les detencions injustificades, ja són vint les persones deteses únicament per expressar les seues idees. Idees que, de segur, molts i moltes potser compartim , però que amb el seu poder de manipulació i la incontrolable obsessió per tindre un enemic, les converteixen en enaltiment del terrorisme, com tot allò que vaja en contra del seu sistema i faja perillar els seus privilegis.

Com ja és habitual en ells, tornen a demostrar la seua hipocresia i falsedat. Fa uns mesos els veiem a ells, membres del govern de l’estat espanyol, manifestar-se a França demanant llibertat d’expressió, i ara, com en tantes altres ocasions, ens la neguen a nosaltres. I més encara, ens segueixen mostrant la seua cara més feixista en forma de brutalitat policial, colpejant amb violència indiscriminada a un grup de ciutadans i ciutadanes que el que pretenia era simplement evitar, amb la resistència passiva, tres noves detencions polítiques. 

I, pot ser innocentment, encara ens preguntarem: perquè nosaltres sofrim aquesta repressió i els feixistes que fan comentaris amb apologia directa a la violència, el terrorisme i a l’assassinat de masses no els passa res? Molt senzill, els poders capitalistes han pres els grupuscles feixistes com les seues titelles particulars, criatures que poden controlar fàcilment, que defenen la seua nació, i que propaguen els seus pensaments repugnants, idees com el racisme, l’homofòbia o el masclisme, que volen inocular subtilment a la societat. En canvi, les  nostres reflexions els atemoreixen, tenen por de que ens organitzem, de que el poble prenga consciència que el  poder és nostre i hem de fer-los front.

Per això, hem de ser conscients, tots i totes, que no és moment d’acovardir-se, és moment de seguir creixent, d’unir-nos i no caure en els seus intents de controlar-nos. Ens hem de  solidaritzar amb els i les detingudes i hem de lluitar muscle amb muscle contra aquesta repressió. La lluita serà dura, però no defallirem.

Anuncios
Prou detencions polítiques

#TotsSomBou

Avui fa just un any d’un fet que va marcar un abans i un després en la realitat diària de moltes persones que pensaven que la llibertat d’expresar el que es pensa no podia ser coartada.

Una veritat que amb el temps s’ha demostrat falsa. Estem vigilats i control-lats. Un ens superior ens vol submisos i callats, i la més mínima mostra de rebel-lia, li provoca la major de les angúnies.

És moment de recordar, per no oblidar, com un 15 de maig del 2014, un company i amic de moltes i molts de nosaltres, era privat de la seua llibertat per haver expressat públicament les seues opinions.

El sistema va considerar que els seus comentaris per les xarxes socials mereixien una condemna exemplar, per servir d’escarment a la gran massa i evitar noves mostres públiques de rebuig al règim dominant.

Sergi Bou va guanyar el lamentable honor de ser el primer, de molts,  en ser detingut per opinar. Els ensinistrats gossos obedients de les elits polítiques, seguint les ordres que des dels seus amos havien rebut, es presentaven en sa casa, per endur-se’l com si del pitjor dels terroristes es tractara.

No podem consentir que un sistema opressor i autoritari, amagat en una molt profitosa democràcia partidista, actue amb total impunitat fent callar als qui li són crítics.

En aquest any hem après que cap dels nostres governants lluitarà realment pels nostres interessos, i que hem de ser nosaltres mateixos qui actuem i reivindiquem eixa llibertat que se’ns és negada.

El cas de Sergi va commocionar l’opinió pública durant un temps. Moltes eren les mostres de suport que rebia. Per desgràcia, de tota aquella frenètica eufòria ja sols queda l’ombra. Molts encara recorden què va passar, però la vida ha tornat a la normalitat. Seguim immersos en el comodíssim joc orwelià on tot allò que fem, diem o pensem, és fruit del condicionament que rebem. Un bombardeig constant que tracta de fer-nos esclaus d’un món fet per i per al consum. Ens pensem lliures, però no hi ha esclau més perfecte que aquell que pensa que és lliure. Els mitjans de comunicació ens inoculen aquella veritat absoluta que més afavorisca al govern de torn, i els que no seguisquen aquest dogma, són considerts pàries.

El nostre és un món decadent, on un jove de 19 anys ha de ser tractat com un assassí per fer uns twits, però al més grans dels lladres se’l considera com un senyor respectable i digne d’admiració.

Cal un canvi radical d’aquesta dinàmica imperant. Ens hem de convertir en avantguarda de la defensa de les nostres llibertats. El poble, des de baix, ha de ser capaç de guiar el rumb d’una transformació completa, on no siguen permeses les privacions de les llibertats més fonamentals.

Sergi va ser un exemple de com d’atemorits estan els dirigents del sistema. Hem de ser conscients que la lluita serà dura, però necessària.

Sergi, seguim al teu costat. No deixarem que queden impunes.

Ara i ací, per sempre més, #TotsSomBou.

#TotsSomBou

De què et serveix el procés electoral?

Tenim assumit que el nostre paper com a partícips de la vida política, consisteix en anar a votar cada 4 anys i deixar als polítics fer i desfer al seu gust. No volem veure, o potser no ens ho deixen veure, que el sistema partitocràtic vigent i l’electoralisme que comporta són un dels principals problemes de la nostra societat. Cada vot que rep un partit són diners públics que passaran a mans d’aquestos per financiar-se i suposadament “lluitar” a les institucions pels nostres interessos, els de la ciutadania. Però aquestos diners que vénen de l’estat, és a dir, de totes i cadascuna de nosaltres, s’utilitzaran més tard per a posar en pràctica polítiques socio-econòmiques capitalistes, i com tots i totes sabem,  aquestes sols beneficien a les èlits econòmiques i a la patronal. Sembla, en una societat com la nostra, que les institucions lluny d’estar al nostre servei, estan governades per les multinacionals i que els polítics no són més que simples titelles a les seues ordres.

El propi sistema capitalista es basa en la creació de benefici, és un fet conegut i consumat,  el capital es crea entre molts però és distribuit entre pocs. Aquesta dualitat en el repartiment de la riquesa ve motivat i sustentat per l’explotació laboral, on l’obrer (que és qui produeix i genera el benefici) es trenca l’esquena per poder viure mentre l’empresari obté el benefici a partir de la seua mà d’obra, és ahí quan entra en joc la maleïda plusvàlua.

Aleshores com anem assolir amb el vot, ja siga a partits purament de dretes (PPSOE, C’s…) o de les esquerres més o menys afins al capitalisme (EU, Compromís, Podemos…),  l’alliberament de la classe treballadora? La resposta és simple: no es pot. Ja hem comentat abans que aquestes polítiques que afavoreixen els privilegis de la burgesia van en contra del poble, perquè la patronal té uns interessos molt oposats als de la classe obrera, la nostra.

Amb tot, volem remarcar que la democràcia no consisteix en votar solament cada quatre anys, el poder no ha de ser una cúpula d’individus que actuen al seu lliure arbitri per crear normes i la resta, simplement ho hem d’acatar. El sistema piramidal actual, on el poder encara que suposadament naix del poble després es concentra en unes poques mans, és una dictadura disfressada. “Tot per al poble però sense preguntar-li”. Un vot cada cuatre anys no et legitima a prendre decisions en nom de tots. El poder vertical s’ha de transformar en  un d’horitzontal, on les decisions vagen de baix cap amunt i no de dalt cap avall, el que molt encertadament hom anomena assemblearisme popular; com hem dit abans no hi ha solució dins d’aquest sistema, però el camí cap al total alliberament del poble, es pot iniciar per moltes víes, però votar, no és una d’elles.

No et deixes enganyar pel teatre electoral que se’ns ven cada 4 anys, organitza’t i lluita contra aquest sistema genocida.

De què et serveix el procés electoral?

Comencen les mordasses

Han condemnat a 7 de les 28 acusades per pertinença a un col·lectiu organitzat anomenat Segi, una organització revolucionària que lluitava per l’alliberament de la classe treballadora, per l’alliberament de la seua terra (Euskal Herria), i per l’alliberament de la dona fent front a la societat patriarcal on vivim. No obstant aquestos interessos son completament oposats als de la burgesia feixista que ens domina, i donant falsos arguments il·legalitzaren un moviment exemplar, etiquetant-lo de banda terrorista vinculada a ETA. Front a aquesta injusticia, reivindiquem una vegada més la legitimitat del poble a lluitar per la llibertat recordant que quan toquen a una, ens toquen a totes. Solidaritat amb el poble Basc. Contra el feixisme ni un pas enrere!

Comencen les mordasses

Naufragi d’un pesquer a les costes Libaneses

Ahir, dia 20 d’abril de 2015, ens despertàrem amb la tràgica notícia del naufragi d’un pesquer a les costes Libaneses. En ell viatjaven unes 700 vides, persones com nosaltres que sols buscaven una vida millor de la que tenien als seus països d’orige. Però, com resulta massa habitual, als mitjans de la “contra-informació” de masses no els resulta una informació digna, i sols l’esmenten de passada. I el motiu? Molt simple, que les vides que s’han perdut eren d’immigrants. No obstant, fa prop d’un mes, tots els mitjans del món es van mobilitzar per cobrir i bombardejar-nos mediàticament d’una manera lasciva, amb tota classe d’informació relacionada amb l’accident d’avió del passat 26 de març.

Aquesta diferència substantiva en el tractament dels fets, és tan sols la punta de l’iceberg de la manipulació que sofrim dia a dia. Els mitjans, sotmesos als designis capitalistes i a les ingerències polítiques, sols ens conten el fet, però mai van més enllà. No ens diuen, per exemple, que aquestes persones han mort fugint de la misèria i la mort que l’espoliació econòmica de les potències comercials provoca a les seues terres. S’han vist coaccionades i presionades a escollir, entre fugir per poder viure d’una manera humana i en “llibertat” o morir víctimes d’un sistema que els ofega.

Hem de reivindicar la dignitat de totes les persones, siga quina siga la seua procedència. Els  éssers humans mereixem respecte, siguem com siguem.

Naufragi d’un pesquer a les costes Libaneses