França esclata

Des que el Govern francès va aprovar el projecte de llei de la reforma laboral el 24 de març, poc abans que s’iniciessin noves manifestacions convocades contra aquesta norma en els carrers de les principals ciutats del país, França ha estat testimoni de nombroses manifestacions, vagues i protestes que continuen encara a dia d’avui.

Durant tota l’Eurocopa només funcionaran en aquestes setmanes quatre de cada deu trens de la companyia estatal SNCF (la Renfe francesa), que precisament és “transportista oficial” de l’Eurocopa.

Les línies més afectades seran les de llarg recorregut i alta velocitat, amb la suspensió de la meitat dels trajectes previstos. En quant als trens de rodalies, els més utilitzats a les grans ciutats, només funcionaran entre el 30% i el 40% dels trens previstos, segons les dades de la companyia.
Les treballadores i treballadors dels ferrocarrils porten mes de 20 dies consecutius en vaga.

El personal encarregat del funcionament de la xarxa elèctrica fan les anomenades accions “Robin Hood”: tallen la llum a la població rica i la connecten als sectors més precaris.

Amb escassetat de combustible en més de 4.000 gasolineres, ports i refineries bloquejats i l’amenaça de paralitzar l’activitat a les centrals nuclears, els principals sindicats han sortit als carrers amb increïbles xifres com les de 1,2 milions d’assistents a la pasada manifestació el 31 de març a frança.

Amb mes de 4 mesos des que van iniciar les protestes a frança les quals no tenen previst finalitzar (“Hollande haurà de cedir perquè nosaltres no ho farem” comentava la gent a les manifestacions) “els mitjans de desinformació” callen sobre la situació de França, parada per les vagues a les quals se sumen cada vegada més sectors, mentre ens bombardegen o ho pretenen amb Veneçuela, Corea i l’estupidesa del moment.

56f82856ba001Treballadors i estudiants francesos en una manifestació contra la reforma laboral francesa, a Marsella, França.- REUTERS / Jean-Paul Pelissier
Anuncios
França esclata

És la fi dels bous al carrer a Tavernes? 

Fa dues setmanes l’Ajuntament de Tavernes iniciava la primera consulta ciutadana no vinculant de la seua història, oberta des del dia 9 de febrer fins el passat divendres 19 de febrer, pretenia fer partícip a la ciutadania del poble en un àmbit, com el del maltractament animal, que ja ha ressonat amb força en altres ocasions. Hi havia doncs, dues preguntes concretes sobre els bous al carrer, si s’acceptava seguir amb la falsament anomenada “tradició taurina” o si, per contra, la ciutadania rebutjava seguir sufragant-la. Cas idèntic amb el tir i arrossegament.

Abans de valorar els resultats en profunditat, trobem que és necessari fer una reflexió al voltant del procediment seguit per l’Ajuntament. Pensem que per part del consistori s’hauria de fer autocrítica sobre el sistema emprat per consultar l’opinió de les ciutadanes, ja que com va poder demostrar la plataforma Carles Pinazo, era fàcilment manipulable i, per tant, escassament segura per als objectius que buscava.

Passant ja a l’anàlisi de la participació, que segons les dades publicades de manera oficial, s’ha assegurat que de les 15.183 persones reunien els requisits per a votar a la consulta (tindre més de 14 anys i estar empadronada en Tavernes), sols han participat 1.799, demostrant així un escàs interès, quedant la participació en un trist 11’8%, suposem que molt per baix de les expectatives del govern municipal. No podem evitar fer-nos la següent pregunta: no ha sabut el govern local, a pesar dels resultats electorals del passat maig, arribar a la ciutadania de Tavernes? Cap plantejar una alternativa, amb un govern que més que el propi interès en saber l’opinió de la ciutadania, ha volgut guanyar-se les indecises i les escèptiques, amb una consulta sí, però escassa de la publicitat que un fet tan trascendent hauria de tindre. És una reflexió que cal fer col·lectivament i d’on extraure unes valoracions que pot ser a moltes no agraden. 

Seguint ara ja amb els resultats de la consulta, i anant directament a les que considerem de més interès, deixant de banda de moment les dates i la durada de les festes, ens trobem amb que 792 persones, un 42% de les participants, ha rebutjat els bous al carrer. Per contra, 719 els han recolzat ,un 38%, i 333 persones s’han mostrat indiferents sobre el tema. A més, 769 participants (41%) rebutja el tir i arrossegament, contra 655 votants que representen el 35% està a favor, un resultat que des de l’Ajuntament no es pot ni es deu obviar. 

Per últim, pel que fa a la pregunta de contractar grans artistes pagant entrada, els resultats diuen les participants donen suport a aquesta proposta amb una ampla majoria, ja que 1182 participants recolzen aquesta proposta, un 64%, contra 381 que la rebutgen, un 20%.

Des del nostre col·lectiu ja vàrem dir, i repetim, que portar artistes cobrant entrada deixarà una certa part de la població apartada d’un esdeveniment de les festes locals, festes que seran pagades amb els diners de totes, però que no podran disfrutar totes.

Amb aquestes dades, un mitjà de l’entorn de Compromís es pregunta si s’haurien de tenir en compte els resultats o si per contra s’haurien d’obviar, excusant-se en la manca d’una vinculació real i, per tant, sense cap obligació jurídica de portar els resultats a la pràctica, reforçant aquest argument amb la falta d’informació i promoció oferida per l’Ajuntament per a la realització d’aquesta enquesta. Cal recordar, que l’article 71 de la Llei de Bases del Règim Local, estableix les condicions i les limitacions per celebrar consultes vinculants, on la principal qüestió rau en que allò preguntat tinga un interès general per al poble i que el govern de l’estat i per extensió la delegació del govern done el seu vist-i-plau. Pot ser per evitar aquesta segona, el govern local haja optat per no realitzar el tan anunciat referèndum local. 

Amb eixe dubte des d’aquest col·lectiu ens hem volgut preguntar si, com no s’han obtingut els resultats esperats o excusant-se en la baixa participació, l’Ajuntament obviarà eixe 42% de votants que han decidit rebutjar el maltractament animal, o si, per contra, legitimarà la consulta. L’alcalde, a través de les xarxes socials ens ha fet eixir de dubtes, confirmant que la corporació accepta i es sotmet als resultats de l’enquesta i especificant amb detall quina decisió han pres, matisant enginyosament la qüestió dels bous afirmant que no es pagaran amb diners públics, però deixant oberta la possibilitat que es gestione de manera privada.

Semblava, que per fi, i després d’haver de suportar unes festes amb tortura animal, podíem deixar de sentir-nos culpables per viure en un poble que no respectava en la pràctica, els drets dels animals, no obstant haurem d’esperar als fets i a les reaccions per eixir de dubtes. Considerem també que la Penya Taurina de Tavernes ha de prendre bona nota i actuar en conseqüència. Sols ens queda esperar per a poder cridar per fi que Tavernes és declarat municipi contra el maltractament animal.

És la fi dels bous al carrer a Tavernes? 

Festes populars i sense maltractament

Aquesta setmana ens hem despertat i ens hem trobat amb que el govern municipal de Tavernes, amb Jordi Juan al capdavant, ha obert a la web de l’ajuntament una consulta ciutadana amb l’objectiu de recolzar-se en l’opinió ciutadana alhora de programar les festes locals del 2016. Les dues primeres preguntes tracten sobre les dates de les festes locals, concretament sobre quina setmana han de començar i la duració d’aquestes. El conflicte comença en la tercera pregunta, que és la següent: esteu d’acord que els bous al carrer formen part de la programació de festes? Anem a remuntar-nos a fets passats: l’alcalde de Tavernes, a més d’ostentar este càrrec, és també diputat a les Corts valencianes per Compromís, grup que va votar a favor de retirar les ajudes als bous al carrer amb l’objectiu d’acabar amb aquests esdeveniments que, a pesar de la negativa de molta gent, és maltractament animal. Només amb açò ja podem trobar-nos amb la doble cara de l’alcalde sobre un mateix tema, ja que donant una negativa a les Corts, pretén seguir permetent les corregudes de bous al nostre poble.

Voleu més proves? Fa pocs mesos, EUPV va presentar una moció per declarar Tavernes municipi contra maltractament animal, moció que va recolzar Compromís, i que, amb aquest recolzament, dita moció va quedar aprovada. Però fa dos dies, Compromís ha tornat a traure a votació el maltractament animal amb dues peguntes, una sobre els bous i l’altra sobre el tir i arrossegament. Nosaltres opinem que una decisió com esta no pot estar sotmesa a votació, sinó que ha d’abolir-se directament pel simple fet que ningún ésser viu té legitimitat per a decidir sobre la vida d’altres.

“No es maltractament animal!” diran uns quants. Sí, ho és. Com comprovarem de primera mà a les passades festes locals. Us adjuntem l’article denúncia per a que ho comproveu, obriu els ulls i digueu que no, que no s’ha de permetre aquesta barbaritat: https://lavalldignaantifeixista.wordpress.com/2015/09/21/festes-locals-marcades-pel-maltractament-animal/

Deixant a banda el maltractament animal, ens trobem amb una altra pregunta que ens desconcerta: unes festes locals amb artistes “grans” amb entrada? Es suposa que les festes locals, pagades amb diners públics, han de ser per a que tothom puga gaudir-ne d’elles, però, no obstant, l’ajuntament planteja “vetar” a una part de la població a gaudir d’un esdeveniment concret, ja siga amb una limitació d’aforament (que suposen que hi haurà) o mercantilitzant l’oci popular, deixant fora a una certa part de la població que no puga permetre’s pagar l’entrada de dit concert, i que, a priori, esdevindria l’esdeveniment estrela de les festes locals.

Aquestes tres preguntes, dues sobre el maltractament animal i una sobre els artistes, ens pareixen completament desafortunades. Ens pareix que el que es busca amb elles és només que rèdit polític per a poder fer els esdeveniments que tenen pensants recolzant-se en la votació ciutadana sense que ningú els puga dir res. És per això que ixca el que ixca, seguirà sent maltractament animal; i ixca el que ixca, portar artistes amb entrada provoca que certa gent no puga disfrutar de les seues festes locals. Pot ser legítim per a l’ajuntament, però al poble no ens val. Per unes festes locals populars i alternatives lliures de maltractament animal!

Festes populars i sense maltractament

Ni una més, ni una menys.

En el que portem d’any i a falta de poc més d’un mes per a que acabe el 2015, 62 dones i xiquetes han sigut assassinades a causa de la violència masclista. Sols a l’octubre, 10 van ser les dones van ser assassinades.

Aquests assassinats són l’últim esglaó, la pitjor demostració de violència masclista. Sexisme, control, maltractament físic i/o psicològic, amenaces, humiliació en públic, violacions, llenguatge sexista, micromasclismes… Totes aquestes són formes de violència masclista, moltes de les quals estàn normalitzades o invisibilitzades a la nostra societat. Unes són més explícites i altres són més subtils, però hem de saber detectar-les i denunciar-les per a acabar amb elles, i que no desemboquen en la forma més cruenta: l’assassinat.

Moltes vegades, la invisibilització naix dels propis mitjans de comunicació amb la seua manera de tractar els assassinats, buscant sols el sensacionalisme, cas semblant per desgràcia també, amb les xarxes socials. Massa vegades ens trobem titulars on els casos prenen un tarannà molt diferent a la realitat. “Ha sigut trobada morta” o “ha mort una dona”, de la mateixa manera que es presenta a l’assassí com a que “era una persona normal” o justificar l’acció amb “alienació mental” o “brot psicòtic”. No les han trobades mortes, són assassinades per homes que creuen en la seua superioritat davant la dona, fruit del profund arrelament que té la cultura patriarcal a la nostra societat.

A més, per acabar de descontextualitzar la realitat, es tendeix a culpabilitzar i a generalitzar a les víctimes amb les denúncies falses, que solament representen el 0’005% del total de denúncies per violència masclista. En altres casos, arriba a culpabilitzar-se a la pròpia víctima per no haver denunciat. 62 dones i xiquetes assassinades no són culpables, són víctimes del patriarcat que creix i actua impunement al nostre dia a dia.

Quantes dones assassinades més calen per a canviar comportaments masclistes? Quantes més per a actualitzar protocols d’actuació i formar-se més en violència masclista? Quantes més per a destinar més ajudes i recursos per a previndre la violència masclista? No volen ni una assassinada més, ni una dona menys.

Hem de ser conscients del problema de la violència masclista i de les seues arrels. La societat ha de despertar i admetre que la cultura patriarcal ens està matant, ens està assassinant, i no anem a tolerar cap morta més.

Ni una més, ni una menys.

Festes locals marcades pel maltractament animal

Este estiu ens vam trobar amb la notícia de que Compromís va retirar les ajudes als bous al carrer amb l’objectiu d’acabar amb les corregudes de bous. És un tant irònic que el nostre alcalde, perteneixent a les Corts, realitze tal esdeveniment al seu poble. Segons pareix, aquesta activitat costa més de 10.000€. Nosaltres creiem que amb eixos diners es poden fer esdeveniments més educatius i sobretot, no subvencionar el maltractament animal.

“Maltractament? Als bous al carrer no es maltracten els animals.” Sí, els maltracten. Estos dies ho hem pogut comprovar de primera mà. Ho fan de moltes formes diferents, i va des de el maltractament físic fins el psicològic.

Quin maltractament físic reben? Bé, aquest maltractament comença amb els trasllat dels animals, ja que abans d’eixir al carrer, es troben en uns cubículs minúsculs on l’animal en cap moment rep aigua ni menjar. No estem parlant de que es passen allí dins 10 minuts, no. Parlem d’hores i hores tancats, des de la prèvia de l’esdeveniment fins concloure aquest. Creiem que poca gent sabrà que abans d’eixir, els bous reben descàrregues elèctriques, suposadament per a aconseguir cabrejar-lo i així donar “més espectacle”. Ja en el carrer, observem que part de l’organització dels bous tenen a les mans vares amb les que colpegen a l’animal, fet que està completament prohibit, però que segurament no tindrà conseqüències per als agressors. Després sempre trobem als “valents” que colpegen a l’animal de diverses formes, com per exemple patades, o l’agafen de les banyes. També vam podem observar que un bou es va enganxar a les barreres i va provocar que una banya es doblara. L’organització, en compte de retirar-lo per la lesió, el va tornar a traure, demostrant que els animals no li importen gens.

Tot açò condueix al maltractament psicològic, on l’animal manté durant tot l’esdeveniment uns nivell d’estrés altíssims degut a tot el mencionat abans. I es que no és gens agradable estar hores i hores baix el sol, sense menjar ni aigua, i haver de “donar espectacle” a un grup de persones que l’únic que volen es vore com un animal pateix per a passar el matí perquè no tenen res millor que fer.

D’altra banda, com tots sabreu, l’entrada de menors al recinte està completament prohibida, però no és ninguna sorpresa veure a xiquets i xiquetes de 12 a 15 anys a la part interior de les barreres, demostrant un any més que la seguretat a l’esdeveniment escasseja.

Bé, des de La Valldigna Antifeixista volem denunciar la celebració d’aquest esdeveniment, ja que el maltractament animal no hauria d’existir. Demanem al govern local que es replantetge la realització de l’esdeveniment als pròxims anys, perquè molt de prohibir circs amb animals però bé que finança els bous al carrer.

No estem parlant, com ja s’ha donat a conèixer, de la celebració d’un referèndum per a decidir sobre ells. Estem demanant que es promulgue una llei per a prohibir-los, ja que el maltractament animal no s’ha de votar a un referèndum, sinó que s’ha d’abolir. Els drets animals estàn per damunt de la democràcia.

Festes locals marcades pel maltractament animal

Cap mordassa ens farà callar!

Demà dia 1 de juliol entrarà en vigor a l’estat espanyol la nova llei de seguretat ciutadana, més coneguda  com a “llei  mordassa”. Amb aquesta llei,el govern espanyol busca controlar la llibertat d’expressió de la ciutadania per mitjà de les forces de seguretat de l’estat que tenen sota el seu domini. Han sigut les contínues protestes i crítiques que han rebut i les habituals protestes al carrer, les que han motivat que donaren aquest pas, que significa  augmentar de forma escandalosa la repressió cap a la seua pròpia ciutadania amb l’objectiu d’instaurar el missatge de la por sobre els qui s’atrevisquen a obrir la boca contra els òrgans de poder de l’estat.

S’ha de dir que aquesta proposta es va aprovar el dia 27 de març a pesar de la negativa que va rebre el govern sobre aprovar-la per part  d’organismes internacionals com l’UE, l’ONU, o diverses ONG’s, que consideraven que aquestes mesures eren desproporcionades.

Aquestes són algunes de les sancions imposades pel Partit Popular, que ha sigut qui ha aprovat la llei aprofitant la seua majoria absoluta al congrés dels diputats:

-Sancions lleus (de 300 a 600€ de multa): exhibició d’objectes perillosos, faltes de respecte cap als agents, consum d’alcohol al carrer, escalar edificis o monuments, ocupació de qualsevol espai comú, públic o privat (okupes i acampades), etc.

-Sancions  greus (de  601  a  30.000€  de  multa): obstruir a l’autoritat (desnonaments), obstaculitzar carrers, resistència a l’autoritat, protestes no comunicades, plantar i cultivar drogues, portar drogues en llocs públics, difondre imatges o informació de la policia, etc.

-Sancions molt greus (de 30.001 a 600.000€ de multa): manifestacions no comunicades en infraestructures crítiques (centrals nuclears o aeroports), portar armes i explosius de forma il·legal, celebració d’espectacles públics o activitats recreatives quan hagen sigut  prohibides o suspeses a l’hora de solicitar-les.

A més, aquesta llei suposa una modificació de l’article 556 del Codi Penal, que regula el delicte de desobediència i atemptat contra l’autoritat, establint penes de 3 mesos a 1 any de presó, en els casos de resistència a l’autoritat i de fins a 6 anys si es fa en el context d’una manifestació. Així mateix, otorga als agents de seguretat privada potestats pròpies de la Policia.

Amb aquestes mesures, el govern pretén inculcar por a la societat per a què a l’hora d’anar a una manifestació o escriure alguna cosa contra ells o contra la corona a les xarxes socials, ens ho pensem dues vegades per a no ser sancionats.

No van a callar-nos, seguirem reivindicant el que és nostre i lluitant contra este estat policial on vivim.

Cap mordassa ens farà callar!

Alfon llibertat!

Una altra vegada, hem pogut comprovar com les forces repressives de l’Estat Espanyol ataquen directament a la joventut combativa, aquesta vegada en concret a Alfon, un jove antifeixista de Vallekas.
A la vaga general del 14N de 2012 se’l va detindre per suposada possessió d’explosius. La policia assegurava que el jove duia els explosius a una motxilla, fet que mai es va poder demostrar. Arran d’açò, Alfon va estar 56 dies empresonat amb un règim de control que li restringia tota comunicació amb l’exterior.
Ara, després de l’últim judici, la Fiscalia li demana 4 anys de presó.
Davant d’aquest cas de criminalització ideològica, les antifeixistes hem d’actuar amb la millor arma que tenim, la solidaritat.
ALFON LLIBERTAT!

Alfon llibertat!